...a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim...

‘Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales
amb discos, amb dones, amb feines estables.

I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trempejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta
que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.
I a vegades ens baixa la verge i de sobte ens revela que ens sortim.

I a vegades contra tot pronòstic
una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic
tot fent evident que per un moment ens en sortim.

Manel

* ‘Ens en sortim’ o lo que es lo mismo ‘seguimos pa’alante’... Es lo que viene a decir esta letra llena de bonitos cuadros cotidianos que nos hablan de esos momentos en los que todo encaja y también de todos esos otros en los que cualquier tontería o carambola de nuestros días nos demuestra que a veces es en las cosas más absurdas donde encontramos esa pieza que nos faltaba... Que tengáis un finde genial... Si alguien quiere escuchar la canción este es el enlace:

http://www.youtube.com/watch?v=CaBEYU4nNzI